El traductor d?aquest Quixot, Antoni Bulbena i Tusell (1854-1946), vadestinar molts esforços i coneixements a posar-lo en català. Empès pel noble prop.sit de contribuir d¿alguna manera a la renaixença de lallengua catalana, va lliurar-se a una frenètica activitat en diversosàmbits. Com a traductor, va acarar-se a autors tan distints com Homer, Èsquil, Isop, Dant, Shakespeare, Tolstoi o Zola. Va perseverarsobretot en l¿anostrament d¿obres clàssiques castellanes, entre lesquals sobresurten Comedia de Calist & Melibea (La Celestina) (1914) iLa vida de Llàtzer de Tormes (1924). Sentia una fascinacióincommensurable per l¿obra de Cervantes, la qual el va dur atraslladar totes les seves novel·les exemplars, si bé només van sortir a llum Don Quixot de la Mancha (1891), Raconet e Talladell (1895) iLo casori enganyador seguit del col·loqui dels cans Scipió & Bergança(1930). El Quixot va esdevenir el llibre de la seva vida, en unadèria, una obstinació personal. Sigui com sigui, rere l¿afany detraslladar-lo al català, hi planava també un ideal polític, quixotescsi voleu: la lluita per «l¿hegemonia dels pobles lliures, i nodominats per cap altre poble, com el català pel castellà». Era la seva resposta a la pregunta capciosa de per què cal traduir, avui dia, del castellà al català. Llegint aquest Quixot entendrem per què,probablement, és una pregunta supèrflua.«A un poblet de la Mancha, que del seu nom no vull recordar-me, vivia, no fa gaire temps, und`aquells hidalgos de llança arreconada, darga antiga, rossí magre illebrer corredor. Un bullit, més sovint de vaca que de moltó, carntrinxada quasi totes les nits, olla de trossos els dissabtes, llenties els divendres i algun colomí que hi queia de més a més els diumenges, s`emportaven les tres parts de sa hisenda. Consumien el restant unajupa de burell molt fi, amb les seves calces i pantufles de vellut,per les festes, i son drap de llana parda amb què s`honorava els diesd`entre setmana».Així comença en català el Quixot, la millor novel·ladel món, la més llegida, la més estudiada, la més estimada, la méscol·leccionada, també a Catalunya, terra de quixotistes icervantistes. La fecunda relació entre Cervantes i els catalans,agermanants cada 23 d`abril per commemorar la mort de l`autor i el dia del llibre, ha convergit enguany en el quart centenari de lapublicació del Quixot i l`Any del Llibre i la Lectura 2005. Unaautèntica fita a la qual necessàriament cal afegir ara aquestaesplèndida i gairebé única versió íntegra al català, amb la qual nosols honorem la mem.ria de Cervantes i el Quixot («el llibre mésgentil, més elegant i més perfet que imaginar-se pugui») sinó també,de la manera més pacífica i divertida, la nostra llengua i el nostrepaís.
