Un novel.lista que s’agafa un dia de lleure, un infermer que mira ambfredor o innocència fins a on arriba l’art de la maldat, un funcionari que accepta les moralitats sàvies i amargues del seu cor, un fillemmarat que descobreix que fugir del temps no significa trobar unasegona pàtria, un fil.leg i un pintor insegurs en la seva amistat, unfot.graf condicionat per l’opinió de la gent i pel terror anímic queli provoca una dona, i un escriptor que s’espanta quan observa laconducta insubornable, tossuda i intransigent d’un vidu, són elsprotagonistes dels set relats que componen aquest llibre. A pesar demoure’s entre la soledat i el desconcert que els suscita una emociótan violenta i inclassificable com és el misteri d’estar vius, totsestan convençuts de creure, amb un optimisme irracional, que lesvicissituds que els concedeix l’atzar sempre juguen, casualment, afavor seu.Ponç Puigdevall (1963) s’ha dedicat durant molts anys a la críticaliterària als diaris El Punt i El País, i també ha col.laborat a LaVanguardia i a Time Out. L’any 1991 va guanyar el Premi Andr.mina ambUn silenci sec, i el 1998 va publicar Era un secret. El 2010, enaquesta mateixa col.lecció (L’Ull de Vidre 36), va publicar lanovel.la Un dia tranquil, guanyadora del Premi Ciutat de Barcelona del mateix any, i molt ben acollida pels lectors i per la crítica, que va dir: «Es la radiografia sistemàtica i descarnada, punyent i quallada, madura i fosca, sinistra i brillant de l’autodestrucció d’un homeatrapat en "l’edat de la il.lusió"à A les lletres catalanes és unaabsoluta i potent extravagància, una bomba de rellotgeria, unapoderosa novel.la» (Jordi Gracia, El País - Quadern), «Una novel.laenormement ambiciosa» (Xavier Pla, Avui), «Res en aquest llibre éspostís» (Julià Guillamón, La Vanguardia), «Puigdevall cedeix elprotagonisme a una escriptura desvetllada, de dicció precisa i fraseig inapel.lable, que llisca i flueix en la complexitat... per lliurarparàgrafs de plaer al lector» (Manel Ollé, L’Avenç).
