LÆanell és aproximadament un dietari o una mem.ria dÆuns dies passatsa París del protagonista del poema amb la seva amiga. Ens parla enprimera persona a partir de converses i de passejos. Estem arran devida i de les coses, de lÆatzar que pot prendre ùdins el poemaù laforma de la rodona necessitat. Els últims poemes de Jordi Llavinaparteixen dÆaquí. I és des dÆaquest caminar atent que, arribats a unpunt, el llenguatge es fa dens entorn dÆuna imatge i qualla en unpoema com a rúbrica o fa un pas més i esdevé poema independent. LÆúsde la cançó com a gènere poètic vindria a subratllar aquesta fidelitat a lÆexperiència propera. Sense renunciar a aquest camí com a portadÆentrada, podem connectar amb els paisatges més diversos i ambreflexions que desemboquen al centre de la seva poesia.
