GENER, RAMON / GENER I SALA, RAMON
El meu pare va morir dues vegades. La primera, un matí assolellat enel qual l'Alzheimer va ennuvolar la seva ment i em va oblidar. Lasegona, tres dies abans de Nadal, quan, convertit en el Bolero deRavel, va deixar de respirar. Aïllat del món entre sentiments de culpa i alleujament, no podia deixar de plorar i somiar-lo. Perdut en laseva enorme absència, vaig buscar en les vides d'altres homes i donesque havien passat pel mateix que jo una explicació a totes lesemocions que m'aclaparaven. De la mà de les deesses gregues del destí, vaig emprendre un viatge per l'espai i el temps per trobar respostes. Vaig volar fins a la cofurna on Verdi va compondre Nabucco, a labromosa estació de tren on la Clara Schumann es va acomiadar persempre més de Johannes Brahms, a la nit màgica en la qual JoaquínRodrigo va donar vida al Concierto de Aranjuez... i a la tarda deprimavera en la qual el meu pare va arribar a casa amb tres petitsxiprers.
Ells em van descobrir el camí de retorn a la vida. Ells em van ajudara evitar que el meu pare morís per tercera vegada. Ells vanensenyar-me que l'amor pot fer nos immortals.
