La suggestió, la subtilitat, l'emoció tàcita, el misteri, la tendresa, l'encís per les menuderies, la sensibilitat excepcional pels matisosdelicats del paisatge... No hi ha prou mots per expressar l'excelsitud de la poesia xinesa. Com deixà escrit Marià Manent en el pr.leg aL'aire daurat, «la lírica xinesa revela, al fons de les sevespeculiaritats pr.pies, la unitat bàsica de l'esperit humà. S'hi troben aquells sentiments elementals que han servit sempre de primeramatèria a l'alquímia poètica». I tenia tota la raó, com podreucomprovar quan obriu aquest llibre disposats a deixar-vos endur per la bellesa de les coses senzilles.
