...L´Agni no acaba d´entendre què és això de ser pobre.
Només té una cosa clara: els seus pares, la Lalita i ell ho són.
I tots els veïns del barri, també. Perquè quan els grans parlen
entre ells, en moltes ocasions, solen acabar dient que són pobres.
«Ser pobre no és bo», pensa l´Agni, tot recordant les cares
tristes dels grans quan diuen aquella paraula. Quan ho fan,
mai somriuen...
El sol es pon a la mateixa hora per a tots els habitants de Bombai.
En arribar a casa, alguns podran obrir les aixetes per rentar-se
i preparar el sopar. Però la majoria, que tan sols tenen aigua
emmagatzemada, hauran de repartir entre tota la família
el contingut dels cubells que han omplert a les fonts públiques.
