Joaquim Maurín va néixer a BonanÇa (Osca) el 1898.Una historiadora aragonesa, Anabel Bonsón, explica aquí els momentsprincipals de la vida de Maurín. Fou mestre al Liceu Escolar deLleida, i el professor lleidatá Jaume Barrull ens conta la relacióestreta entre Maurín i aquesta ciutat, que esdevindria una de lesbases de la seva activitat política.Aquesta activitat el portá al comunisme, i el professor anglés AndrewC. Durgan analitza els alts i baixos de la seva relació amb elmoviment comunista internacional.Alló que impulsava Maurín a l'activisme polític era un sentit étic del'organització militant, que el professor barceloní Antoni Monrealdesclou, al mateix temps que ressalta els trets principals de la sevainterpretació de la societat espanyola que volia ajudar atransformar.Maurín, silenciós, tímid, era també calorós amb els seus companys delluita. Antoni Siurana, batlle de Lleida, exposa els efectes, engeneracions posteriors, de l'exemple de Maurín, i VicenÇ Ximenes elrecorda de quan ell era íove.Maurín morí a Nova York el 1973, als- 75 anys. Víctor Alba, que elconegué als mítings, al partit, a la presó i a l'exili, ens dóna unaimpressió de com era l'home.Tot plegat ens fa viure una de les figures més erppeio- nals delmoviment obrer.
