AA.VV
Traductors, crítics, teòrics i historiadors de la literatura, poetes i lectors de poesia es van reunir a final de 2014, any del centenaridel naixement de Joan Vinyoli, a Santa Coloma de Farners, per tal dereflexionar i debatre sobre els inicis literaris d'un jove poeta a laCatalunya dels anys trenta, amb totes les potencialitats obertes,estimulat per l'existència d'una tradició poètica en llengua catalanaradicalment moderna, amb Paul Valéry i Rainer M. Rilke com a modelseuropeus i amb Carles Riba en la punta de llança de la poesiacatalana. La primera part del llibre està dedicada a la poesia deljove Vinyoli en relació amb les grans revolucions poètiques que esviuen en l'Europa del llarg tombant del segle XIX al XX. La segonapart focalitza la relació de Vinyoli amb la tradició literària: ambRilke, Hölderlin, Llull, Teixidor, Riba i Estellés, així com altractament per part de Vinyoli de determinats tòpics de la literaturauniversal (l'amor i la mort, el motiu del "caminant"), i a la reflexió a l'entorn de la paraula, i essència de la poesia, a través de lalectura transversal de l'obra vinyoliana i des de la pràctica de latraducció poètica. El llibre es tanca amb dues reflexions sobre larelació entre poesia i filosofia en un moment, els anys vint i trentadel segle XX, en què la poesia es converteix en el vehicle del'especulació filosòfica i, sobretot, de la divulgació del pensament i de la cultura en una societat que busca de reconstruir-se moralmentdesprés de la 1a guerra mundial.
