La novel·la negra i policíaca a Catalunya no va tenir una tradiciópròpia ?amb permís de Rafael Tasis i Manuel de Pedrolo? fins benentrada la dècada dels setanta. Precisament, un dels artífexs va serJaume Fuster i Guillemó (1945-1998), que va inaugurar un camí que jano tindria aturador per a la literatura que ell va anomenar de«lladres i serenos». El llibre que teniu entre mans pretén mostrarbona part de la recepció del gènere durant aquells anys, a mésd?oferir una anàlisi de l?obra policíaca de l?escriptor: novel·les,traduccions, guions, tasques editorials, articles teòrics, opinions idocumentació inèdita són una bona mostra del seu grau d?implicació.
Un assaig sobre un escriptor sense límits, treballador incansable,innovador infatigable i jugador compulsiu que ens va dur a lamodernitat del gènere a casa nostra tal com ho van fer d?altresescriptors com Jean-Patrick Manchette, Leonardo Sciascia o ManuelVázquez Montalbán en les seves respectives llengües.
