Denis Diderot (1713-1784) és potser més conegut com a filòsofcapdavanter de la Il·lustració francesa, com
a conciliador dels conceptes de llibertat individual i d'exigènciasocial, que com a novel·lista. Però, de fet, Jacques
el fatalista (1773), la novel·la que ara publiquem -en traduccióesplèndida de Joan Tarrida-, és un dels textos
narratius més divertits de la literatura universal. Aquesta novel·lapicaresca, dialogada, discursiva, d'aventures,
escabrosa, i d'una rotunda hilaritat, presenta dues figurescontraposades -Jacques i el seu amo- que, en un seguit
d'aventures dins d'altres aventures, fan de la narració un repàsimplacable, intel·ligentíssim i sofista, del món i
dels homes. Pocs autors contemporanis poden aspirar com Diderot aacomplir tan a la perfecció aquella antiga màxima
d'"instruir delectant".
