Marcel Légaut (París, 1900 - Avinyó, 1990) fou doctor en matemàtiquesi ensenyà com a catedràtic a diverses facultats. El 1940, impactat per la ràpida derrota de França i conscient d’algunes mancancesfonamentals en la seva vida, començà una vida mixta de professor i depagès, fins que, tres anys més tard, abandonà definitivament launiversitat, deixà els llibres, i decidí de viure, en endavant, com apastor d’alta muntanya.Vint anys després d’aquest descens sense retorn en l’escala social,Legaut emprengué una reflexió a fons sobre la condició i l’existènciade l’home, reflexió que recollí a Introduction à l’intelligence dupassé et de l’avenir du christianisme (1970) i a L’homme à larecherche de son humanité (1971). Légaut examinà el fracàs de lesEsglésies i els oferí algunes intuïcions per sortir de la seva crisiactual: els simples cristians ho han de repensar tot des de la base de la seva pr.pia humanitat a través d’una conversió a l’essencial deJesús, tot encarant sense por la mutació que cada cop es mostra mésnecessària.Casat i pare de sis fills, Légaut fou autor de vint llibres. Entre1975 i 1990 va fer set visites a Barcelona per participar en trobadesde lectura i aprofundiment dels seus textos.
