Tancats dins d?una cel·la subterrània d?Istanbul quatre homes esperenels seus interrogadors. Per fer més suportable el temps combaten elsilenci compartint històries plenes de tendresa i dolor, bastint unrelat coral que gira sempre al voltant de la ciutat que els empresona. Durant deu dies s?expliquen contes i vivències personals, desitjos itemors, anhels de futur i penes del passat, somnis. A poc a pocconverteixen la ciutat en la protagonista real de la història, creantuna paràbola lluminosa on conviuen el patiment i la il·lusió amb totes les seves contradiccions.
Aquesta novel·la és un homenatge a la creació i a la compassió, unaobra que barreja la perspicàcia i l?humor amb la tragèdia. Un triomfrotund de la imaginació i una carta d?amor a Istanbul, escenari detota esperança i de tota desesperança, convertida per l?autor en unafont de relats incontenible.
«Aconsegueix el que molts declaren que voldrien fer, però molt pocsassoleixen: donar veu als sense nom.» Elif ?afak
