Inventari de jubilacions inclou un pr.leg de Xavier Rubert de Ventós,on diu que cada un dels judicis o descripcions d'aquest llibre ensinterpel·len personalment i ens fan sentir seduïts pel to, iprodueixen al fil.sof «una sensació de complicitat i també decontinuïtat amb l'autor». Josep M. Espinàs, a la ratlla de ferseixanta-cinc anys, i trobant-se en la situació de «no jubilable», hadecidit evocar algunes de les jubilacions parcials que ha anatpracticant al llarg de la seva vida. La diversitat de temes ésnotable, perquè Espinàs reflexiona sobre la platja, l'orgull, elsilenci, els cabells blancs, l'ambició, els adjectius, el seny,l'espanyolitat, els amics, el cinema, la popularitat, la incomprensió, les mentides, el col·leccionisme, la paciència i molts altres fets iexperiències, sobre les quals projecta una observació penetrant i queli serveixen per oferir-nos, d'una banda, una confessió molt personal, i de l'altra suggerents consideracions sobre «les condicions humanesd'infinita varietat».
