Els poemes de La infinitud dels eclipsis són l'espai buit entre lesparaules. Com en el joc infantil de la xarranca, mentre se salta d'unquadrat a l'altre, hom queda per uns instants sostingut en el vent iés en aquests moments quan apareixen els records i també l'amor. En el seu primer llibre en prosa, l'autora compara la vida amb aquest joc i el veu com una superació natural i constant de l'existència. Lainfinitud dels eclipsis és el que "hom calla" mentre es queda suspèsen l'aire, el que hom pensa per. queda perdut. A través del poemari,l'autora explora els racons de l'ànima i fa que part de l'inconscientes torni paraula.
