«Ma jeunesse ne fut qu’un ténébreux orage, diu Baudelaire, potser tota joventut ho ha estat, ho és, ho serà. Una tempesta tenebrosatravessada de llampecs de gl.ria ùd’incerta gl.riaù, un dia d’abrilàUn fosc afany ens mou durant aquells anys turmentats i difícils,busquem, conscientment o no, una gl.ria que no sabríem definir. Labusquem en moltes coses, per. sobretot en l’amor ùi en la guerra, sila guerra se’ns entravessa. Tal va ser el cas de la meva generació.»Hi ha novel·les que augmenten el seu poder d’atracció a mesura quepassen els anys: són tan grans que cal la distància del temps perveure’n tota la dimensió. Tal és el cas d’Incerta gl.ria, «la novel·la més russa, més fonda i més imponent que ha eixit mai d’un escriptorcatalà» (Enric S.ria), «d’un pes metafísic que rarament es dóna ennovel·les profanes, comparable a les obres mestres de Dostoievski»(Jacques de Ricaumont).
