La vida és un reguitzell de petits suïcidis i accidents mortals. Lavida -aquest trajecte durant el qual morim un cop rere l´altre-funciona de la mateixa forma que la poesia. Ambdues comparteixenmaquinaris i protocols. Ambdues detesten les paraules supèrflues ipesants que obstaculitzen la recerca de l´ànima. Afortunadament, elsviatges ens ofereixen la possibilitat d´accelerar-ne el procés, dedesempallegar-nos de capes, vels, tels i tuls més de pressa i amb mésfacilitat, com si fóssim nines russes o tal vegada vulgars cebes. Tant és. Al final, el cadàver que retorna a casa sempre és diferent delcadàver que va sortir-ne. Si la casuística és benèvola, fins i tot éspossible que sigui més bell que l´anterior. Nota del traductor: aix.que sents, esto que estás oyendo ya no soy yo, es el eco del eco deleco de un sentimiento.
