I ara què? és un assaig molt personal. Amb un estil àgil i proper,Alfred Bosch hi analitza els canvis fonamentals que s'han produït a la societat catalana durant el període que va des del final de lapresidència de Jordi Pujol fins al tancament del cicle de consultessobre la independència amb Barcelona Decideix, plataforma de la qualen va ser portaveu. La idea principal que es desprèn del llibre és que mentre els votants favorables a la independència ja han assolit unamajoria, l'activisme militant és encara minoritari. D'aquí se'n deriva la distinció que fa Bosch entre independentisme de baix cost (odisposat a acceptar poc risc) i el d'alt cost, actiu i combatiu. De la relació entre els dos en depèn el futur del país, ja que la majoriasocial resultant és de caràcter líquid, es contrau segons el moment,els lideratges, les ofensives espanyoles i, sobretot, la percepció que tenen els ciutadans dels costos i beneficis que hi pot haver darrerela idea d'un estat propi. En resposta a la pregunta del títol, Boschsosté que si es busca la plenitud nacional, cal passar energia de lesmobilitzacions cíviques a la musculatura política. Al capdavall,segons l'autor, no hi ha hagut cap procés d'independència que nopassés per una proclama dels representants electes en un parlament oper un referèndum oficial. El pas definitiu sempre ha de ser polític,tot i que la societat civil ha jugat i continuarà jugant un rolprimordial. Tot plegat amanit amb revelacions sobre fets concrets idiàlegs que fins ara no s'havien fet públics, i que ens fan descobrirles interioritats de la vida institucional i del món associatiucatalà.I ara què? és un assaig molt personal. Amb un estil àgil i proper,Alfred Bosch hi analitza els canvis fonamentals que s'han produït a la societat catalana durant el període que va des del final de lapresidència de Jordi Pujol fins al tancament del cicle de consultessobre la independència amb Barcelona Decideix, plataforma de la qualen va ser portaveu. La idea principal que es desprèn del llibre és que mentre els votants favorables a la independència ja han assolit unamajoria, l'activisme militant és encara minoritari. D'aquí se'n deriva la distinció que fa Bosch entre independentisme de baix cost (odisposat a acceptar poc risc) i el d'alt cost, actiu i combatiu. De la relació entre els dos en depèn el futur del país, ja que la majoriasocial resultant és de caràcter líquid, es contrau segons el moment,els lideratges, les ofensives espanyoles i, sobretot, la percepció que tenen els ciutadans dels costos i beneficis que hi pot haver darrerela idea d'un estat propi. En resposta a la pregunta del títol, Boschsosté que si es busca la plenitud nacional, cal passar energia de lesmobilitzacions cíviques a la musculatura política. Al capdavall,segons l'autor, no hi ha hagut cap procés d'independència que nopassés per una proclama dels representants electes en un parlament oper un referèndum oficial. El pas definitiu sempre ha de ser polític,tot i que la societat civil ha jugat i continuarà jugant un rolprimordial. Tot plegat amanit amb revelacions sobre fets concrets idiàlegs que fins ara no s'havien fet públics, i que ens fan descobrirles interioritats de la vida institucional i del món associatiucatalà.
