HUMANS QUE M'HE TROBAT

«Si hi havia cap professió on el concepte de "plaça fixa" no existia,i continua sense existir, era la meva. Quan vaig fer saber als meuspares que volia ser actor i anar a l'Institut del Teatre, es vanamoïnar tant que, de l'angoixa, el dissabte mateix van baixar fins ala catedral a posar un ciri a santa Llúcia... perquè no aprovés! D'ontrauria un teatre on pogués ingressar després de fer la mili i nomarxar-ne fins a la jubilació?»."Humans que m'he trobat" és un retratde la infantesa i l'adolescència de l'actor i guionista Jordi Sáncheza la Barcelona dels setanta, l'època daurada de l'1, 2, 3 de ChichoIbáñez Serrador, els jocs a la plaça o el BUP i el COU. Alhora, tambéens presenta anècdotes del seu dia a dia actual, a mig camí entreMadrid i Barcelona i del món dels actors. Tot plegat forma un retratir.nic d'una generació i d'un país amb ganes de prosperar, que dónacom a resultat un llibre que combina perfectament l'humor i latendresa.Humor i tendresa en el llibre d'un dels guionistes i actors de comèdia més reconeguts de Catalunya.«Si hi havia cap professió on el concepte de "plaça fixa" no existia,i continua sense existir, era la meva. Quan vaig fer saber als meuspares que volia ser actor i anar a l'Institut del Teatre, es vanamoïnar tant que, de l'angoixa, el dissabte mateix van baixar fins ala catedral a posar un ciri a santa Llúcia... perquè no aprovés! D'ontrauria un teatre on pogués ingressar després de fer la mili i nomarxar-ne fins a la jubilació?»."Humans que m'he trobat" és un retratde la infantesa i l'adolescència de l'actor i guionista Jordi Sáncheza la Barcelona dels setanta, l'època daurada de l'1, 2, 3 de ChichoIbáñez Serrador, els jocs a la plaça o el BUP i el COU. Alhora, tambéens presenta anècdotes del seu dia a dia actual, a mig camí entreMadrid i Barcelona i del món dels actors. Tot plegat forma un retratir.nic d'una generació i d'un país amb ganes de prosperar, que dónacom a resultat un llibre que combina perfectament l'humor i latendresa.