HOMONOTS

A la manera de Josep Pla, de qui pren el terme homenot per jugar-hi itransformar-lo en homonot, Francesc Soler es planteja «recordar el que alguns homes han fet més enllà dels interessos particulars, immediats i petits» fins a esdevenir «un tipus singular, ins.lit, que s'hasignificat d'una manera remarcable». Soler entrevista deu homosexuals(Jordi Llovet, Jaume Santandreu, Miquel Iceta, Jordi Petit, Armand deFluvià, Llibert Ferri, Ferran Pujol, Ventura Pons, Nazario i Juan P.Juliá) destacats i famosos amb la voluntat de dibuixar la mem.riacol·lectiva de l'homosexualitat a Catalunya des dels darrers anys delfranquisme fins a l'actualitat.
La diversitat vital, social i professional dels entrevistats és una de les riqueses del llibre: un professor universitari, un excapellà, undirector de cinema, un empresari... Per., com destaca Santi Vila en el pr.leg, «tots ells van créixer i afirmar-se com a persones, uns anysen què l'homosexualitat va ser vista com una cosa lletja i penosa,tractada amb dolor, resignació i sovint combatuda com a malaltia» ireconeix que la llibertat i la normalitat actuals es deu «al compromís de persones amb noms i cognoms, i entre elles, a bona part delsentrevistats en aquest llibre».
Deu retrats per dibuixar la memòria homosexual de Catalunya.