L'angoixant vida de l'Ateneu Barcelonés de la postguerra potser és una metáfora forÇa encertada per explicar les glóries, poques, ifrustracions, moltes, del país. Carles Fages de Climent, un home del'Alzamiento peró ideal per a salvar la docta casa, és foragitat peltinent general Despujol Sabater, el primer president del franquisme,peró que només dura quatre dies perqué els llibres li generenal·lérgia. El substitueix el camarada Luys G. Santamarina, que elimina la llengua catalana de l'Ateneu. Quant als nois i les noies queentrem a l'Ateneu com a socis, amb dinou o vint anys, a partir del'acabament de la década dels cinquanta, aviat ens adonem que cal ferla revolució cultural i jurídica, o sigui, democratitzar els estatutsde l'Ateneu i donar forÇa i modernitat a la cultura que es genera a la casa. Som els joves contestataris. Els rebels que volen cremarl'Ateneu. Alguns dels personatges d'aquesta novel·la, vaja.
