AA.VV
Gaziel és el gran pensador de la desfeta catalana. Tot i així, no licedeix ni concedeix mai més poder que l'im¬prescindible. La desfeta ha de servir per esmenar els comportaments polítics, personals i civilsdel país. Per això la lectura de Gaziel en aquests temps en aparençafavorables ha de ser rigorosa i atenta. Història de «La Vanguardia»ens adverteix sobre aquesta Catalunya que ha jugat i encara jugamalament els seus trumfos.
Història de «La Vanguardia» no és pas un exercici pla de crònica o dememòria. És una lliçó. Des del pou, Gaziel ens il.lumina sobre errorsque, potser per ser catalans, cometem avui també i que se'ns faninvisibles entre tant optimisme.
Història de «La Vanguar¬dia» és un avís tan imprescindible per aexperts navegants alhora que un poderós estimulant per a grumets. «Els problemes del país no els podrem tractar ni amb força nisentimentalment», deia, i en acabat ens recomanava: «Fe, humilitat,sacrifici, lucidesa, esforç silenciós, conti¬nuïtat i una infinitapaciència».
