Els vuitanta-set cants que conformen els Himnes Òrfics han estattradicionalment atribuïts a Orfeu, personatge de la mitologia gregaclàssica que amb les seves extraordinàries dots musicals i el seu cant seduïa el cos i l'ànima de qui l'escoltava. Els Himnes Òrficss'adreçaven a elements de la natura i l'univers i invocaven els deusper tal que els fos concedit el benestar i la pau d'esperit. ElsHimnes posen davant del lector tota l'exuberància i esplendor d'un món no domesticat, engalanat amb un paganisme no regulat, el bell rastred'èpoques anteriors on encara no s'havia establert la regulacióreligiosa per mitjà de l'escriptura. Expressen, tanmateix,l'exuberància, la bellesa i la meravella d'un món no contaminat encara per la mirada racional i suposadament superior de «l'home modern».Aquest món no desxifrat racionalment és un món màgic, fastuós,ubèrrim, és a dir, la pura celebració de la joia dels sentits.«La resta és temps i dedicació, sempre des de la submisa admiració per uns textos, els Himnes Òrfics, i una llengua, el bell català amb elqual he après d'estimar el món que ens envolta. El resultat final sónaquestes interpretacions dels Himnes Òrfics que oferim als lectors i a les lectores i que volen ser, en definitiva, un modest homenatge almón grec arcaic, tothora sumptuós i florent, i també al nostre català, delicat i arrauxat, i alhora, exquisit i vehement.»