LLOPIS, TOMAS / LLOPIS GUARDIOLA, TOMAS
La mort, de vegades, no significa oblit, sinó la por d'un estigma quecondiciona les vides dels supervivents i manté viva la memòriapersonal i col·lectiva. Això li esdevé a la nissaga dels Facadell deBeniarbeig, uns personatges i un microcosmos immergit en laconflictivitat social derivada de l'expulsió dels moriscos i de lescondicions abusives que el senyoriu imposa als seus vasalls fins queno esclata la Segona Germania i es congria la guerra de Successió.Durant els cent anys que abraça aquest relat, pagesos, bandolers,capellans, nobles i procuradors entrellacen una història coral en quèles dones, de totes les classes socials, tenen un protagonisme decisiu a voltes inconfessable i inconfessat. Hi ha morts que pesen cent anys és alhora una mirada a la història del desballestament social,polític i econòmic del segle XVII valencià que, com diu Joan Fuster,marca el destí futur del nostre poble.
