«Si no fos egipci, hauria volgut ser-ne», heus ací la citació deMustafà Kàmil que dóna el to d’aquest recull de setze contes i unanovel.la d’Alaa Al Aswani.Amb un estil sense floritures, l’autor tracta cruament i amb tendresaels seus personatges ùsingulars en la seva follia, en la sevadesesperació i en la seva pobresaù, i ens parla del menystenimentsecular que pateixen i que els aboca a l’esterilitat dels seus anhelsi a l’obscurantisme. L’escriptor ens acosta amorosament al seu Egipteamb ironia, amb una narració potent sobre la condició humana dels seus contemporanis, de les servituds, dels sentiments i de les esperances. No és estrany, doncs, que quan Alaa Al Aswani va presentar aquestrecull a l’Organització del Llibre d’Egipte li fos denegada la sevapublicació.
