El #MeToo narrat des del cap de Harvey Weinstein. El retorn d'EmmaCline amb una peça de cambra punyent, divertida i pertorbadora.Vint-i-quatre hores abans que es faci pública la sentència del seujudici, en Harvey es lleva de matinada, suat i inquiet, en una casa de Connec¡ticut que li han deixat. Se sent ple de confiança, tanmateix:aix. és Amèrica, i a Amèrica no es condemna la gent com ell. Hanintentat ensorrar la seva reputació, per. no ho han aconseguit,i avuiel destí li indicarà com pot acabar de res¡taurar-la. Aquella cara que li sembla tan familiar, la del veí del costat, resulta ser la del'escriptor Don DeLillo, i en Harvey ja veu els llums de neó: WhiteNoise, la novel·la inadaptable per antono¡màsia transformada finalment en pel·lícula, una aliança perfecta entre ambició i prestigi alservei del seu retorn. Per. les hores van passant i en Harvey començaa percebre esquerdes cada cop més fondes en la confiança amb què s'hallevat.Amb la subtilesa que la caracteritza, Emma Cline construeixaquest relat des del lloc més in¡c.mode: des de la ment d'un Harvey(Weinstein, esclar) que apareix retratat aquí com algú fràgil inecessitat, que sobrevalora la seva intel·ligèn¡cia i exhibeix unamegalomania ridícula, un home allunyat d'una realitat que se li vafent cada cop més visible i en la qual es filtren assumpcions d'unaculpabilitat que el seu jo conscient nega. Lluny de l'enfocamenthabitual del tema, amb in¡jeccions d'humor i sense subratllats,l'autora de la celebrada Les noies ens ofereix aquí una peça de cambra punyent, divertida i pertorbadora.
