Una setmana de navegació entre Malàisia i el port xinès de Shantou, afinals de 1949. El vaixell és obsolet, la tripulació abundant: setzehomes. Cada nit fan torns de guàrdia i és el moment de les conversesllargues. ¿De què parlen, els mariners? No els preocupa la guerracivil que es desferma allà on van: els obsedeix la sífilis. Tots latenen. I, a la consciència, traïcions imperdonables. Vet aquí la substància de l'única novel·la de Nikos Kavadias, poeta iradiotelegrafista grec, de qui Club Editor publica l'obra completa ?3relats, 52 poemes i una odissea. Expressada per ell, la vida a mar noté res d'ideal. És una condició, la dels damnats voluntaris per a quil'infern és cada dia viscut. Una tribu per sempre unida a una altra,la de les dones que es prostitueixen als ports. ¿Quin millor confessionari que el mar? Dir el lloc exacte onconflueixen la infàmia i el sentiment és el prodigi que acompleixKavadias. Llegir-lo no deixa intacte. Per sempre més et queda el so?com d'arc desafinat, com quan el vent estripa els tendals? de quandos se separen. I la consciència que hi ha un univers més vast que elmar. L'interior d'un home de qui no donaries res.
