Als 15 anys Rainer Maria Rilke està intern en una escola militar deMoràvia, la mateixa que va patir Robert Musil, i escriu a sa mare, lidiu que ja no creu en Déu. L'any següent estudia comerç a Linz i lidiu que és escriptor. Quan comença la seva única i estranyíssimanovel·la, aconsella una amiga escriptora que en els seus records no hi hagi ningú, que hi hagi només el mar, els arbres, les flors, elscastells, les coses que estima, sobretot el gosset que hi ha a la seva infantesa. Un dia el poeta Albert Roig troba en una lleixa un llibre, Rilke, que havia llegit als divuit anys. A la coberta hi ha unretrat, tristíssim, del poeta als cinquanta anys: està malalt deleucèmia. I Roig, amb un ull tendre i un ull alegre, n'observa totsels altres retrats i els de les seves amants. I el segueix al teatre a veure un drama d'Ibsen, un de Strindberg, i als museus i a lescatedrals de Venècia, de Moscou, de París, de Toledo, i llegeix elsllibres que el poeta llig i s'asseu al seu costat i el deixa parlar iparlar. És un personatge shakespearià. Els relats (les mentides i lesmàscares) de la seva vida s'entrellacen i giren al voltant d'uncentre, que com el d'una rosa, és buit. Amb la pols d'aquests pètals,Roig ha sabut bastir un llibre de meravelles i un retrat despullat iinèdit del poeta de Praga.
