GLOPADES DE RIU

Quan travessava el pont li havia semblat que la remor de les aigües li xiuxiuejava el seu destí. (...) L'aire es va omplir d'una olorintensa de riu.

Aquella nit vaig sortir de l'aigua a poc a poc, com si el riu sem'enganxés a la pell per por de perdre'm per sempre. Ja feia molt detemps que havia deixat que m'engolís, per. ara tenia un deute amb elsmeus.

Aquell sol pensament em va fer riure. Un riure net, sense bombolles.Vaig passar descalça per damunt de les pedres. Notava el pes del cos,feixuc, per. mentre enfilava el camí cap al poble em vaig fixar queels peus, humits, no deixaven cap rastre.