Parlar de la contracultura a casa nostra entre el final del franquisme i els Jocs Olímpics és enfrontar-se a un gran forat negre. La ideaque el país bullia és certa, especialment Barcelona, peró en generalno tenim present amb quina efervescéncia: dotzenes de cómics irevistes autopublicats, tot i l'estricta censura, músics que creavensons impossibles i lletres escandaloses i tallaven d'arrel amb latradició, poetes que renegaven dels seus cognoms burgesos percapbussar-se en el que fos que havia d'arribar... La mort del dictador va fer caure totes les barreres, esperonant la creativitat ireafirmant la llibertat personal i d'expressió. Concerts, bars, locals d'assaig, baralles, moviments socials, editorials, discográfiques,alcohol, fanzines, cases okupes, drogues, sida... De tot aixó i mésparla Aleix Salvans en aquesta crónica que cus el relat de la culturaalternativa d'aquells anys, enfilant escenes en qué trobarem Pau Riba, Nazario, Mariscal, Pepe Sales, Quim Monzó, Víctor Nubla, Sisa, RamonBarnils, Enric Casasses, Pau Malvido, Ocaña, L'Odi Social... i fins itot Jiménez Losantos.
