Aquest nou llibre del gran poeta mallorquí Antoni Vidal Ferrandoreuneix trenta-cinc poemes que van des de la composició més complexafins a l'estrofa més minimalista, sempre amb un metre omnipresent pelseu rigor i ritme i amb l'exposició d'unes imatges que sacsegen per la seva força i fondària.
Vidal Ferrando ens ofereix a Gebre als vidres la duresa d'un versclarivident que entusiasma per la seva bellesa nua, sovint aspra, ique ens indica, un a un, aquells mites culturals que són l'essència en la nostra manera d'entendre la bellesa de l'art i del món: Virgili,Botticelli, Brueghel el Vell, Brahms, Turner, Virginia Woolf, Goethe,Rimbaud i tants d'altres que són citats o que configuren la clau devolta dels poemes del mestre de Santanyí. Vidal Ferrando no s'oblida,és clar, de la seva terra, a la qual s'adreça com un autènticamant.
Potser, a hores d'ara, dins alguna taverna
la mort balla boleros en va amb els nostres somnis.
Hem estimat una illa inexistent, estones
i confins que ja són com ànimes en pena.
Un llibre, doncs, que fa honor al seu títol, ja que la calidesa,sovint la cremor, dels seus poemes és el contrapunt de la fredorexterior d'un món potser hostil i gèlid en excés.
