FUGA

Fuga s'inicia amb una anècdota alhora tràgica i ambigua: l'intent desuïcidi d'un eminent psiquiatre barceloní. Aquest fet obliga quatredones a interrogar-se sobre la relació que hi han mantingut i sobre la seva vida mateixa. De mica en mica, es va teixint una xarxa derecords i experiències, desigs i frustracions.La fuga, d'altra banda,és el tret que identifica el personatge en la seva relació amb elsaltres. Fugir com una actitud de defensa davant de la banalitat i lamassificació, com una revolta silent contra la resignació amb quèvivim la caricatura de molts valors ètics i ideològics. Fugir, endarrer terme, com un refugi des del qual es pot preservar una mica desentit entre tot el soroll que ens envolta.