VERDAGUER, JACINT / VERDAGUER PAJEROLS, M. ÀNGELS (ED.)
El 1895 Jacint Verdaguer treballava intensament en la seva obra:l'octubre publicava el poema Sant Francesc i els articles Un sacerdotcalumniat i el desembre sortia Flors del Calvari. Tres llibres quereflecteixen la crisi que havia començ,at el 1893, amb la sortida cap a la Gleva, i que s'havia intensificat amb la fugida cap aBarcelona, la suspensió, a divinis, el «Comunicat» i la primerasè,rie d'En defensa prò,pia a la premsa. El drama i lescircumstà,ncies biogrà,fiques van accentuar l'evolució, de la seva escriptura cap a una literatura del jo. Així,, Florsdel Calvari, «Llibre de consols», en termes religiosos mostra laprofunditat de l'experiè,ncia viscuda. Al volum, amb un llarg iben travat prò,leg, dos interessants poemes introductoriscentrats en Crist i el poeta i dues-centes vint-i-vuit composicions,hi trobem des de textos poè,tics que só,n expressió,del ressentiment, matisat per la resignació, cristiana («A mosbescantadors», «A un detractor», «Vora la mar»), fins als quesó,n cants espirituals adreç,ats directament a la divinitat(«Sum vermis» o «Al crucifix»), sense oblidar les petites corrandesreligioses que poden consolar el poeta i qualsevol lector,missió, de la poesia.
