Una de les tasques del poeta és assumir el que la vida i la terratenen de palpable, d'immediat i físic, i transformar-ho, a través dela paraula, en terreny, diguem-ne, paradoxalment invisible. I el poeta seria, sobretot, ascensió i davallament. Quan s'ha trobat a ellmateix, torna per dir-nos-ho. El poeta plou sobre nosaltres el seuneguit i la seva alegria, el seu llanguiment i la seva joia. Peròaquesta ascensió no és gratuïta, ni barata, ni senzilla. Hideixa lapell i el reconeixem en allò que diu. Tal com fan els núvols (els dela vida també), poua aigua en els meandres de la tribulació i delÆengrescament, lamuda en paraula i l'aboca a bastament sobre la vidade cada dia, la més propera, la més entenedora.
