L'autora ha escrit aquesta novel·la com es dispara una foto, senserespirar, buscant la precisió, capturant l'instant. No triguem aadonar-nos que el text posseeix el poder de despertar sentiments alsquals l'angoixa no és aliena. Provoca un estat de suspensió a travésdel qual reconeixem un dels poders de la literatura: atorgar a lesparaules tot el seu poder explicatiu i figuratiu. Es com si Angotaixequés el vel no per espantar-nos, sinó amb la finalitat que vegem i comprenguem.
«Un text admirable, una experiència de lectura extraordinària. Al'instant de tancar aquest breu volum, tenim la certesa d'haver llegit un llibre immens» (Sylvain Bourmeau, Libération).
«L'escriptora explora a fons la perversitat del seu pare. Una hist.ria implacable i al·lucinant... Un llibre dur, metàl·lic, que ens atrapafins al final. Sens dubte, el millor que ha escrit fins ara» (C.Ono-dit-Biot, Le Point).