La permanéncia de Lev Tolstoi (1828-1910) en la literatura universalté a veure amb la seva capacitat per exposar, dels comportaments deles persones, alló que no ens agrada admetre. Encara que fos amb vista al millorament de la condició del génere humá. Les seves obres posende manifest actituds quasi ofensives. En les dues narracions queformen aquest volum accedim a les tensions, habituds, equívocs,mentides que es produeixen en les relacions de matrimoni, com enFelicitat conjugal, i encara més si s'hi barreja una altra dona, comen el cas de El diable, temptadora, que desestabilitza el matrimoniper culpa de la feblesa masculina, amb les corresponentsconseqüéncies. Dues visions separades per la persona narrativa que ens ho explica i pels trenta anys que van de l'una a l'altra, en dosmoments ben diferents de la própia história conjugal i amatória deTolstoi.
