Febrer presenta un personatge -femení, en la imaginació de l'autor,per bé que el text no ho especifica- que camina pel paisatge de laBaixa Segarra al final de l'hivern, quan la natura arriba al puntmáxim de replegament i sembla que la renovació que hauria de portar la primavera no arribará mai, en aquest sentit, el punt de partida delllibre es contraposa amb el de T. S. Eliot a La terra eixorca, quecomenÇa amb la famosa afirmació que l'abril és el mes més cruel.Aquestes caminades donen lloc a peces breus de haibun, un génerejaponés que combina la prosa més o menys poética amb l'haiku, queqüestionen la fertilitat o esterilitat tant de la vida humana com delmón físic que l'acull. Les quaranta-dues peces s'articulen en tresseccions: «Dimecres de Cendra» -una-, «Quaresma» -quaranta- i «Pasquade Resurrecció» -la peÇa final.
