Damià treballa des de fa trenta-cinc anys en la cabina de projecciód’un cinema. S’ha acostumat a veure el món a través de les pel.lícules que han passat per les seues mans, i pensa i parla com elspersonatges cinematogràfics que han marcat la seua vida. Fins que, undia, el món com el coneix canviarà per sempre en saber que la sala hade tancar. Ara ell i la seua dona es troben en l’atur i tots doss’adonen que poc a poc es tornen invisibles als ulls del altres, nonomés des del punt de vista social, sinó també físicament. La confusió i el desconcert de la nova situació personal es mitigarà en conéixermés gent en la seua condició que els pot ajudar.
