Sovint el corporativisme ha estat vinculat al feixisme, peró ni elfeixisme és simplement corporativisme ni el corporativisme és un fetexclusiu del feixisme. Des de final del segle XIX fins a la SegonaGuerra Mundial, Europa i sens dubte Catalunya van assistir a latransició d'una societat liberal, positivista i racionalista, a unanova societat de masses. No va ser un canvi fácil i els valors socials es van ressentir. Amb el recurs de la história comparada, el llibrese centra en la conceptualització d'alló modern i en la validesa delsplantejaments del liberalisme més positivista. A més, analitza com els postulats del primer feixisme beuen de les fonts de la novasociologia -Durkheim, Michels o Le Bon- i dels mites de Sorel sobre la voluntat i la violéncia. Davant la crisi del sistema parlamentariliberal, es va qüestionar la representació política basada en elsufragi universal inorgánic, és a dir, d'individus que votenaïlladament, per tal de reconstruir un sistema que tindria duesvirtualitats: l'individu votaria dins el sector, grup o classe a quépertanyia, i la política estaria en mans de técnics. D'aquesta manera, doncs, desapareixia el polític professional.
