París, migdia, en un autobús de la línia S, a una hora punta: puja unjove amb un barret estrafolari, escridassa un viatger que li clavaempentes i tot seguit se´n va a seure. Davant l´estació deSaint-Lazare, dues hores més tard: el mateix individu parla amb uncompany, que li aconsella d´apujar-se el botó superior de l´abric pertancar-ne l´escot. A aquest argument tan escuet es redueix total´acció d´Exercicís d´estil, publicats per primera vegada el 1947 (ien versió definitiva el 1973), per. en el llibre hi ha molt més,perquè la hist.ria hi és explicada noranta-nou vegades, de noranta-nou maneres diferents. No és gens sorprenent que aquesta sigui, a Françai en tots els països en què ha estat traduïda, una de les obres méspopulars de l´autor, ja que, amb una aptesa extraordinària, Queneau va saber convertir un incomparable tour de force tècnic, lingüístic,ret.ric i estílístic en una festa del llenguatge que, a cada pàgina,convida el lector a una diversió intel·ligent.
