Amagat entre muntanyes acinglerades i desavinents, en algun lloc remot de les Guilleries transitat per caçadors de llops, bandolers,emboscats, carlins, sortilleres, maquis, pilots de ral·lis, fantasmes, bèsties i dimonis, el mas Clavell s'agafa a terra com una paparra. És una casa, sobretot, habitada per dones, on un sol dia conté segles de records. Els de la Joana, que per trobar marit va fer un pacte queinauguraria una progènie aparentment corcada. Els de la Bernadeta, aqui manquen les pestanyes i, de tanta aigua de farigola com li vanabocar als ulls quan era una nena, va acabar per veure el que no litocava. Els de la Margarida, que en lloc d'un cor sencer en té un detres quarts, rabiüt. O els de la Blanca, que va néixer sense llengua,amb la boca com un niu buit, i no parla, només observa. Aquestesdones, i més, avui preparen una festa.Amb el torrent verbal, el sentit del ritme i de l'humor, la gosadia formal i la capacitat d'evocaratmosferes i d'encarnar imaginaris que caracteritzen la seva obra,Irene Solà ha escrit una novel·la com un doll exultant d'històries,que explora la dualitat i el lligam intrínsec entre llum i foscor,vida i mort, oblit i memòria, realitat i fabulació.
