«?Sandro, obre els ulls! No hi sobreviuràs ni mitja hora, mai no hassortit dels passadissos emmoquetats de les biblioteques i les aulesclimatitzades. ?Els viatges formen la joventut ?va dir ell mentreobria la porta. ?Si et refies de les dites, pensa en aquesta. Una dita brasilera... En Sandro es va aturar per. no es va girar. El rector va fer una pausa, per retenir-lo encara més. Llavors va continuar, dient molt lentament: ?"No es torna mai de la selva amaz.nica"».La selvatropical sembla contenir l'alè en la calor humida del capvespre.Asseguda davant la seva cabana, l'Elianta mira en Sandro, que s'apropa a ella. Per què aquest estrany misteriós s'acosta per destruir la pau i la serenitat de la seva tribu? Què han fet ells per merèixer-ho? La determinació de l'Elianta per salvar els seus és cada vegada mésgran, i no permetrà de cap de les maneres que aquest intrús acabi ambla felicitat del seu poble.
