NICOLÀS, MARIA F. / ARRAIGA, MAIALEN
Catalunya, un país estrany. Els catalans fem coses ben estranyes.Potser nosaltres estem acostumats que les nostres coses són com són.Per. els nous catalans, arribats d'arreu del planeta, tenen altresmaneres de ser, de fer i de relacionar-se. En aquest llibre ens parlen dels grans temes i del dia a dia, d'all. que els «indígenes» catalans ja no veiem, de tan vist com ho tenim. A Catalunya ningú no ésreligiós per. la meitat dels casaments es fan a l'església. ACatalunya mengem tot el que es belluga, en fem botifarres, n'escuremles entranyes i en xuclem els caps. A Catalunya manen les dones...per. són les que menys guanyen i les que més treballen a casa. ACatalunya l'única llengua que no cal conèixer és la llengua pr.pia del país. ¿Com som, doncs, els catalans? ¿Quines coses fem que siguin tan diferents de la resta del món? - «Les noies del meu pis s'estandepilant constantment. Sempre estan escalfant cera. Es patètic.» - «Si els dius: 'Ja parlo una mica de català...' De seguida et valoren, jatens un punt més.» - «Garrepes? No ho sé... El que sí comenta tothomés que són mals amants.» - «Els catalans viuen pendents de l'home deltemps. Qualsevol diria que tots són pagesos.» - «Si parlem de diners,de peles, jo sé que d'un català no en puc esperar res.» - «La robainterior de les dones és enorme. Al Brasil no se la posaria ni la meva àvia.» - «Entren molt d'hora i pleguen molt tard. Sempre em preguntoque deuen fer tanta estona a la feina.»