Quan la hist.ria contemporània no era encara una disciplina estesa idominant a les universitats, i els historiadors espanyols, Vicensincl.s, tot just començaven a establir dèbils i subordinades relacions culturals amb el continent, un col·lega italià, per encàrrec d’uneditor gairebé desconegut, Marzorati, va convidar Jaume Vicens aparticipar en un projecte majestuós: una nova hist.ria contemporàniad’Europa. Acceptada la proposta, a despit de la seva salut, Vicensredactà en poc més de mig any un text il·lusionant i valent,completament sincer, i l’anuncià a algun dels seus amics icorresponsals com el millor que mai havia fet, la seva obra culminant. La dificultosa edició d’un projecte colossal va retardar lapublicació dels llibres fins als últims mesos de la seva vida. Avui,el Vicens de Marzorati s’erigeix davant nostre com un monument. Unaobra que iniciava el viratge definitiu del mestre cap a un nou món,tot just albirat.
