«Estic preocupada per la meva aparença perquè és el que sempre duc aldamunt. Mon pare diu que són coses de l'edat i que m'arribarà el diaque estaré contenta de ser qui sóc. Això és una mentida com una casaperquè no he estat mai contenta de ser qui sóc. Quan era petita, emmirava al mirall i pensava en totes les persones a qui voliaassemblar-me. Ara només em faig preguntes: On anirà a petar aquestacara? Què farà al final? Al costat de qui acabarà?»<,br>,<,br>,Tips d'una societat falsa i hipòcrita, tres amics decideixenescriure, cadascú, un diari íntim i llegir-los després tots plegats.Però la sinceritat absoluta també té les seves conseqüències.<,br>,<,br>,
