Escrits descreguts no és una novel·la ni un llibre
d'assaig; no és un recull de relats ni tampoc un
dietari habitual. I no és res de tot això precisament
perquè ho és tot. La política, l'educació,
la hipermodernitat, la nova cultura del treball i
l'esforç autoinduït, les creences sovint interessades
que s'hi amaguen; però també la dimensió
més quotidiana i natural de l'existència,
les noves formes d'expressió digital, el sexe,
la lectura, els dies que transcorren per les estacions
i com la vida hi passa irreflexiva entre
tertúlia i tertúlia amb un bon amic, talment
com un diàleg filosòfic, lliure, que l'enquadra.
Som davant un híbrid festiu-explosiu que no
renuncia a obrir nous interrogants ni a tancarlos.
