«Durant quant de temps pots ignorar l'existència del color?», espregunta el jove artista empresonat quan fa mesos que s'agafa alcarbonet i al seu bloc de dibuix com a un bot salvavides. En WilliamMcLellan (Yorkshire, 1950) era un noi de vint-i-dos anys quan vaemprendre aquell viatge al Marroc, amb escala a París i Barcelona, que gairebé li arruïna la vida. El seu pla era traficar amb àcids durantuns mesos per recollir prou diners per tornar a Londres i pagar-se lamatrícula de l'escola d'art. Però aquella bogeria va truncar-se aBarcelona, on va acabar tancat a la Model amb una perspectiva moltcrua. A l'Espanya franquista, els presos estrangers eren utilitzats com a mà d'obra barata o per treure fiances sucoses. Si no eren rics icompraven la seva llibertat, el més habitual era que passessin anysempresonats per delictes menors sense ni tan sols anar a judici. Entre els carcellers, la majoria eren borratxos bufanúvols i de pallissafàcil, i per aquí hi passava tothom. En William, en tot cas, va sercapaç de resistir aquell ambient, va fer amistats inoblidables i vaaconseguir furgar en el pitjor del seu passat per entendre per què laseva vida havia avançat sempre propulsada per una espiral deviolència. L'autor ens explica la seva pròpia experiència, passatstants anys, amb una prosa elegant i mordaç.Una odissea que substitueix el mar amenaçador per la immensitat de lapresó ModelGerard Quintana
