Aquest llibre és el miratge d'unes mem.ries, el retrat d'una generació nascuda amb l'anomenada democràcia, i també a l'empara d'un món quemirava endavant amb la promesa d'un futur tan esperançador comprobablement ut.pic. Escrites amb intel.ligència, ironia, valentia itendresa, aquestes pàgines enllacen a la perfecció tradició imodernitat, i traspuen a voltes ressentiment, a voltes nostàlgia perun país mitificat i per aquella part del riu on "ja no nedarà maimés".
Adrià Pujol ens convida a trepitjar l'Empordà, conscient que ésmatèria molt suada, trillada, enaltida i batuda. Per aix. ho fa fugint de convencionalismes, de t.pics i amb la sinceritat de qui escriusobre un món que estima i que per aix. mateix no simplifica. Serveixel joc des de les dues bandes de la barrera, perquè al capdavall és un empordanès de Barcelona o un barceloní de l'Empordà, en qualsevol cas "un neur.tic del seu passat".
Amatent als t.tems que l'han precedit, per. ignorant-los el punt just, l'autor ens descriu paisatges, esdeveniments i persones amb unallengua vivaç, rica, potent, i sovint al llindar del joc de paraules."L'endemà de morir-se'm la mare, de nit me'n vaig anar de festa, pelpoble, flanquejat pels amics de sempre que, en aquest cas, se'ns veia realment desorientats, perquè érem joves...".
