L´actual deriva de la Caixa de Pensions no és quelcom recent, sinó que arrenca anys enrere, pràcticament en el mateix moment en què el Dr.Josep M. Boix i Raspall fou substituït com a director de l´Entitat ien el seu lloc el franquisme hi posà Enrique Luño Peña. Perduda laidea fundacional i la vocació de catalanitat i de servei al país, laCaixa mantenia, encara, la seva vessant social, que tanmateix anàdesdibuixant-se a partir de l´arribada com a nou Director General deJosep Vilarasau, que imposà la bancarització de la Caixa. Gonçal Coll, com mostra aquest llibre, s´hi oposà des del primer moment i homantingué fins a la seva jubilació l´any 1990.
