Thomas De Quincey considerava que la intel.ligència humana no haviaassolit mai l'alçada que va atènyer amb Immanuel Kant, un del fil.sofs més influents de tots els temps. I tanmateix la intel.ligènciahumana, fins i tot quan arriba tan amunt, no solament és mortal sinóque pot decaure, envellir, tornar-se decrèpita. Llavors, De Quinceyexperimenta encara més afecte per aquesta claror suprema, just en elmoment en què vacil.la. En segueix les palpitacions. Anota l'hora enquè Kant deixa de poder crear idees generals i ordena falsament elsfets de la natura. Certifica el moment en què la seva mem.riadefalleix i l'instant en què la seva facultat de reconèixers'extingeix. Pinta els quadres successius del seu deteriorament físic, fins a l'agonia, fins a la darrera espurna de consciència, fins alsospir final. D'aquesta manera, el relat dels últims dies d'ImmanuelKant esdevé un llibre universal sobre la decrepitud que pot colpejar a tothom, independentment del seu geni.
