El que més m´interessa de la poesia, doncs, és la seva capacitatd´interpretar, en el doble vessant de la paraula: en el de donarsignificat a una realitat exterior i, al mateix temps, en lanecessitat que té de representar aquesta realitat. De fet, em pensoque veritablement no hi ha res més. Una sola paraula i els seussignificats és suficient, conté tota l´existència possible, i és tanhostil, tan estrangera tant per qui la diu com per qui l´escolta.M´interessa el poema, en tant que reconstrueix una frontera en terrade ningú, capaç de poder-hi encabir tothom, prova d´objectivar através del subjecte, de transformar- ho tot a través del llenguatge,que és l´única eina que tenien els humans per sortir dels límits delnostre cos, i que ara ens uneix, en el seu espai, a tu i a mi. -Extracte del pròleg.
